Vicent Torrent, musicòleg i membre d'Al Tall
"Pareix que dóna mal rotllo iniciar una conversa amb la nostra llengua"
El músic valencià creu que la cultura local té un difícil recorregut mentre no es normalitze l'idioma
Vicent Torrent (València, 1945) és, juntament amb Manolo Miralles, un dels membres fundadors d'Al Tall que aguantaren els seus 38 anys d'activitat. Tants anys de professió al món musical han donat per molt, inclòs per dedicar cançons polèmiques per Camps o Barberà. Ara, des de la butaca, defén encara la necessitat de normalitzar la llengua catalana a València i la utilitat de la música per aconseguir-ho.
Troba a faltar l'escenari d'All Tall?
Bé, no massa. La veritat és que estava una miqueta fatigat. Són molts anys i tinc una edat en què et trobes cansat i major. A més, l'última època fou dura.
No va anar bé la gira de l'últim disc, Vergonya cavallers, vergonya?
Sí, no fou pel disc, que tingué molt bona acollida. Però el traguérem en plena crisi i les coses estaven una miqueta fluixes per a tot. Va ser quan pensarem en jubilar el grup.
Aleshores ho portes bé
En general, encara que de vegades resulta estrany. Per exemple, l'altre dia vaig anar a un concert de Manolo Miralles, que s'ha resistit a deixar el 'mundillo'. Tenia una sensació contradictòria, ja que jo solia estar allà dalt, i inclòs alguns temes els havia compost jo amb Al Tall. Per altre costat em deia a mi mateix des de primera fila: "Treballeu, treballeu, que jo ací estic molt bé".
Al Tall es va jubilar, però l'activitat musical en valencià segueix
I tant. Encara que ve de lluny; aquests últims 4 o 5 anys hem vist un salt espectacular. Hi ha bona qualitat, diversificació d'estils i incidència a la gent jove en general, que és molt important. En realitat, resulta difícil entendre que això continua endavant.
Que sorgisquen nous grups en valencià?
Sí, el camí és molt complicat, perquè la llengua no està normalitzada. A més els mitjans de comunicació els giren l'esquena... I a les institucions ja ni ho parlem. Però, sorgeixen grups cada vegada amb més nivell i autogestionats, encara que molts són esporàdics. És un signe de la salut de la llengua i el País Valencià. A mesura que s'aconseguisca una normalització lingüística, aquestes manifestacions culturals seran més estables.
Aquesta normalització ve amb l'escola i l'educació?
Ve amb l'educació i amb la gent que utilitza el valencià, que té una responsabilitat cívica. Fa falta una postura més militant. Per exemple en ciutat com València on la gent valencianoparlant, al dirigir-se a un desconegut, arranca en castellà. Pareix que done mal rotllo iniciar una conversa en català, que és la nostra llengua, com ens passava antigament. Si la gent superara aquesta incomoditat, el paisatge lingüístic canviaria dràsticament.
I des de les institucions no es treballa per incentivar la llengua?
El tema de les institucions és còmic. Hi ha universitats que ofereixen matricular-se en valencià, però després imparteixen en castellà. Pel que sembla perquè ve gent de fora. Per això a Madrid ho fan tot en anglés, clar.
Rita Barberà torna a presentar-se com a candidata a l'alcaldia, li dedicaria altra cançó?
(Riure) No estaria de més, no... Es un moment interessant. Seria molt fort que tornara a guanyar el PP. Quatre o huit anys més dels populars ací arrasen amb les qüestions del País Valencià, iniciant amb les lingüístiques.
Encara així, augura un bon futur a la música valenciana?
Crec que la música continuarà endavant. La població que es dedica a fer música en valencià és, per sort, cabuda de collons. Això dóna esperances.
Els membres d'Al Tall s'acomiaden en el seu últim concert com a formació, 'Al Tall x Sempre', al Palau de Congressos de València.